Manifest Octubre Trans* 2018

Un any més. Un any més aquí, al carrer, per cridar ben alt i fort que les persones trans ens volem lliures, i lliure volem la societat. Però ens diuen que ja ho som. Ens diuen que ja no tenim una malaltia ni cap desordre. Que tenim protocols mèdics dignes. Que estem visibilitzades, en boca de tothom i en totes les pantalles. Que tenim drets laborals garantits i tindrem lleis que ens protegiran. Ens diuen que ja som part integral de la societat. I no, no és veritat, encara no som lliures. i per això estem aquí a l’octubre com cada any per exigir un canvi radical de la societat.
Ens han dit que en la nova classificació la OMS ha descatalogat la transsexualitat dels desordres, i que ja no ens patologitzen. Però no és cert: ara ens declaren incongruents, dins del capítol sobre salut sexual. La nova patologització és evident quan hi ha un altre capítol sobre el contacte amb serveis mèdics, on s’explicita el llistat de casos on no hi ha patologia, i on hi ha per exemple l’homosexualitat. És allà on ens reclamem, i no dintre de cap incongruència. Nosaltres ho tenim molt clar: el gènere és nostre, i és el sistema qui no és congruent amb el nostre gènere.
Ens han dit que a Catalunya tenim un sistema d’atenció a la salut digne i no patologitzant. Però encara hi ha entrades noves a la Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic, l’agent patologitzador a Catalunya, que no s’ha tancat ni es preveu de fer-ho. Les llistes d’espera són opaques. Manca l’atenció mèdica dels òrgans trans. En el comitè de seguiment del model, ara inactiu, hi ha una psiquiatra. No hi ha implementació del model en el territori Català. El model fa aigües, i exigim un compromís per implementar-lo de debò.
Ens han dit que estem visibilitzades i que hi ha sèries i pel·lícules que ens tracten amb respecte. Però són sèries i pel·lícules de directors CIS dirigint equips CIS i amb actors homes CIS fent de dones trans, mentre els homes trans i persones no-binàries continuem invisibilitzades. No ens visibilitzen, sinó que exploten comercialment el nostre drama. Exigim l’auto-representació de la comunitat trans* en la seva diversitat i autenticitat.
Ens han dit que a les escoles hi ha atenció a la diversitat d’identitat de gènere. Però la diversitat de gènere no està inclosa en el currículum i no hi ha formadors trans que parlin de la nostra realitat des de dins. Exigim la formació del personal dels centres educatius en la diversitat de gènere i que s’inclogui en el currículum.
Ens han dit que tenim una llei que ens protegeix contra la LGTBI-fòbia. Però els mecanismes, protocols i mesures per fer reals els drets no estan desplegats. Exigim un compromís ferm i calendaritzar el desplegament de la llei.
Ens han dit també que hi ha encara més lleis al Congreso espanyol que ens han de protegir. Però tant la Ley Integral LGTBI com la Ley Trans estan en el calaix més fondo de l’última oficina. És vergonyós que calguin vagues de fam per aconseguir promeses de tirar-les endavant.
Reclamem finalment els drets de les persones treballadores sexuals, moltes d’elles trans. No fer-ho ens deixa vulnerables a agressions i a la indefensió legal i no resol el problema. Les treballadores sexuals no són menys que ningú, i tampoc ho són les persones trans que s’hi dediquen.
En resum, exigim la destrucció del gènere de la societat patriarcal que ens ofega i l’alliberament del nostre gènere. Ens cal canviar-ho tot, destruir la discriminació laboral, la medicalització, la marginalització social, la tutela en escoles, i el suïcidi en la cova o l’assassinat pel carrer. Perquè no ens volem quedar a mitges en la llibertat en el gènere. Només entenem el fet trans com un acte de llibertat personal i llibertat social. D’una societat lliure de racisme, classisme, capacitisme, LGBTIfòbia, gordofobia, i de totes les fòbies, i que inclogui totes les realitats de la diversitat trans*.
Estem aquí per quedar-nos. Som transfeministes, som radicals, som autònomes, i ho volem canviar tot perquè ens volem lliures. Si cal, la llibertat dels nostres cossos i les nostres identitats ens costarà una vida, però ens valdrà la nostra vida.
Algunes coses han canviat, hem donat només petits passos però sabem que amb esforç la lluita continuarà. Per totes les que som trans, indiferentement del nostre gènere, ja sigui binari o no, i per les que van lluitar, les que lluitem i les que lluitaran, perquè no volem una presó de rols, no volem encaixar enlloc. Som i serem, respectades, diverses i lliures.

Organització Octubre Trans 2018